Super baner - 970x90

Divendres, 15 de desembre de 2017 16:50 h


entrevista
publicitat


Teresa Pous||Escriptora nascuda a Llinars del Vallès, acaba de publicar 'Pensar, dialogar i fer en una Catalunya millor', una conversa amb el filòsof Josep Maria Terricabres

"No podem voler una Catalunya millor d'aquí a 3 anys, hem de començar ja"

"La política és un espai noble que necessitem, el que és fatal és tancar-se en un projecte partidista"
Dimarts, 23.4.2013. 07:00 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 8 vots )
carregant carregant

Teresa Pous al restaurant 'El Petit Mos' de Llinars.






L’escriptora Teresa Pous presentava fa uns dies a la Biblioteca de Llinars -el seu poble natal- el seu darrer llibre de converses, Pensar, dialogar i fer en una Catalunya millor, en el que l’autora ha parlat amb el filòsof Josep Maria Terricabres. Es tracta del seu setè llibre de converses, que apareix després de La necessitat de ser útil, en què Pous entrevistà el doctor Moisès Broggi. De tot això ha volgut parlar Teresa Pous a l’AraVallès en el tranquil restaurant de Llinars El Petit Mos. –per Cristina Fernández
 
–Són ja 7 llibres de converses, és un gènere en el que s’hi sent còmoda?
–És un gènere que m’apassiona. Des de sempre m’ha agradat la novel·la, perquè a vegades explica molt millor la realitat que un assaig. Sempre havia volgut fer novel·la perquè  és una cosa molt viva, però treballava moltes hores de bibliotecària i el fet de fer una novel·la és molt absorbent i jo no tenia massa hores lliures. Així que vaig començar amb els llibres d’entrevistes i vaig veure que em fascinaven. Si tens fascinació pels personatges, per les persones, hi ha simbiosi, l’alquímia que es produeix amb el coneixement de l’altre, és un terreny ideal. M’apassiona poder descobrir l’ànima, el pensament, d’una altra persona i que es creï una sinergia, tot convocant la riquesa interior d’un i de l’altre. Tot i que ara em pugui dedicar més a la novel·la, crec que no deixaré mai els llibres de converses.
 
–Com és que en aquesta ocasió va triar el filòsof Josep Maria Terricabres?
–Ens vam conèixer a la Junta del PEN Català i vaig quedar totalment impressionada per la seva empatia, per la seva energia, per la seva capacitat de treball, per la seva intel·ligència i per com crea complicitats. Em va admirar molt com en Josep Maria Terricabres és una persona que intenta amagar la seva intel·ligència, a més, com jo vinc del món de la filosofia –tot i que tenim interessos molt diferents filosòficament parlant– volia acostar-me a ell.
 
–Què destacaria del procés d’elaboració dels llibres de converses?
–Cada llibre és un món a part, perquè cada persona és diferent. Cada llibre és un regal i té elaboracions molt diferents. En la conversa del doctor Broggi, per exemple, que és una persona que admiro moltíssim, el procés va ser d’anys, perquè teníem una coneixença de fa molt de temps, de feia 20 anys. Va ser un procés lent i delicat, una experiència molt maca. Amb en Terricabres, en canvi, el  llibre està fet i pensat pels moments que viu Catalunya, té la immediatesa i la torrencialitat de Terricabres. De fet, el procés del llibre ha tingut els ingredients de la personalitat de Terricabres, eficient i ràpid. Cada llibre és, per sort, un procés molt estimat.
 
–Ara apuntava el tema de Catalunya, perquè és tan important la qüestió identitària en el Pensar, el dialogar i el fer en una Catalunya millor?
–És fonamental pensar, dialogar i fer perquè tot això té conseqüències. Si aprenem a pensar amb claredat, convocant l’empatia i la lucidesa, sense ser intolerants, hem de ser autocrítics per fer un país millor; també el dialogar, perquè pensar en els altres és pensar en un mateix, i si fas mal als altres, et fas mal a tu també; amb el diàleg es construeix un món millor, perquè dialogar és posar-te a la pell de l’altre sense renunciar a les teves conviccions –potser les milloraràs–, i no voler convèncer a l’altre, sinó tenir el sentit de la connexió obert. A nivell social veiem una gran fredor al costat també d’una gran solidaritat. No podem voler una Catalunya millor d’aquí a 3 anys, ha de començar ja, i pot començar esforçant-nos cadascú per ser una mica millor.
 
–Parla amb en Terricabres del dret a decidir, de l’ètica en la política... Veu líders qualificats en la política capaços de complir les demandes de la societat? I quines són aquestes demandes més urgents, segons el seu parer?
–És una pregunta difícil. La qüestió nacional i la qüestió social em semblen totes dues essencials, són indestriables. Per mi d’entrada em mouria molt tot, no es pot permetre la misèria perquè és violència, és absolutament prioritari. Però crec que en l’ara i aquí del país, si no som independents anem a la misèria més evident i flagrant. Crec que amb la independència econòmicament i socialment milloraria moltíssim la situació. Jo estimo molt tots els pobles, hem de ser amics, però no podem ser súbdits, hem de ser iguals. És la meva convicció, m’hauria agradat molt que ens haguéssim entès amb els altres pobles d’Espanya, amb més autonomia, però no ho veig possible.
 
–I pel que fa als líders?
–El tema dels líders és complicat, perquè crec que a Catalunya sempre ens han vençut perquè sempre ens hem dispersat, en lloc d’anar tots a una. No hem ajuntat i sumat esforços i això és fatal, per això són importants moviments de base com l’Assemblea Nacional Catalana o Òmnium, per fer que els polítics treballin junts. Tinc molta esperança en què el president Mas i Oriol Junqueras s'entenguin. Crec que hem de fer costat al president Mas, perquè és el que tenim en aquests moments, si en tinguéssim un altre, doncs un altre. És un moment de sumar.
 
–Comenteu també en el llibre la importància de la concreció, de no perdre’s ens abstraccions, això s’està fet en la política catalana?
–Són moments tan difícils, però la política és un espai noble que necessitem. El que és fatal és el tancar-se cadascú en el seu projecte partidista, encara que no sigui fer abstracció, és fer concreció, però a favor del partit i no a favor del país. Veig que es fa bastant això, però també veig intents en què s’intenta no fer això. Va estar molt bé quan en el Parlament es va votar el dret a decidir i en Joan Herrera també s’hi va afegir. S’ha de veure allò que deia Pau Casals, ‘fins i tot que els vacil·lants arribin a ajuntar-se perquè fem un camí plegats’. Cal que els polítics facin un gran esforç per sortir del partidisme i no posar en joc el país, la seva tasca és difícil, però. Els hem d’empènyer a construir.  
 
–Creu que s’està idealitzant la catalanitat?
–Nosaltres tenim coses molt importants. D’una banda tenim l’autoestima molt baixa, que ens porta sempre a demanar perdó per ser catalans, i això no s’ha de fer mai, cadascú és el que és. I, per l’altra banda, també hi ha una tendència a idealitzar o tenir una certa vanitat, que hauríem de rebutjar i pensar que ens cal ser molt més cultes. Ens calen polítics més cultes, i com diu en Terricabres, que afavoreixin la justícia social i la cultura, perquè és l’ànima del país.
 
–Li va faltar alguna cosa per preguntar-li a en Terricabres?
–Moltíssimes. M’hauria agradat portar-lo més al meu terreny de diàleg interfilosòfic, però ell amb la seva energia em portava cap el seu, i ja es tractava d’això. Al llibre l’important és ell, però m’hauria agradat tenir més hores –que espero tenir-les– per parlar de coses que m’interessen, com portar la filosofia a la vida quotidiana, del diàleg amb altres cultures... Moltes coses.
 
–A més de Terricabres, va parlar també amb el doctor Broggi poc abans de morir.
–Sí, volia presentar el llibre abans que el del Terricabres, però com que es va morir em feia molta pena, perquè he perdut un amic molt estimat. Era un home amb molta capacitat de donar pel país, per la pau, per la gent. L’admiro molt per la seva grandesa i per tota la feina amb els malalts, així com per la seva tasca amb la societat que va fer en contra la guerra nuclear.
 
–Qui li agradaria que fos el protagonista de les properes converses?
–M’agradaria conversar amb moltes persones. D’entrada, en Jordi Savall, no sé si serà possible. M’hauria agradat molt conversar amb el Daniel Barenboim, la Teresa Forcades –però m’han passat al davant-, també el president Mas, per conèixer la persona i no el projecte polític, que ja es coneix. També molts científics.
 



lectures 5090 lectures comentaris Un comentari



comentaris
comentari
1 - Josep Pages Canaleta
Cardedeu
24 d'abril de 2013
18.28 h

Una Catalunya Millor la podrien tenir de no tenir tantes FORTES Retallades Socials que nomes serveixen per fer apujar molt el Atur per fer més pobres Per fer patir a moltes familias catalanes . UNA CATALUNYA MILLOR Ho hu es per tots ho no husara per ningu he PROU RETALLADES Prou de fer Politoicas Anti--Socials fer politicas de Dretes com son els del Govern Català he . Prou de Pagar la FERIA DE ABRIL DE BARCELONA i pagar LA VANGUARDIA i despres no ja diners per d... Llegir més



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Comentari inadequat   abus

5 -10 -20 -tots
1



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat


giny


Opinió




Llegir +




publicitat



les mes


publicitat




publicitat




vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved