Dilluns, 23 d'octubre de 2017 20:56 h


entrevista
publicitat


Ada Parellada||Cuinera i escriptora granollerina

"La família ja no es reuneix per menjar i això deteriora les relacions i els hàbits alimentaris"

"Amb el llibre 'Per què uns pebrots piquen i altres no' hem descobert que no hi ha preguntes estúpides"
Dimarts, 16.4.2013. 10:00 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 5 vots )
carregant carregant







Ada Parellada, cuinera i filla de la Fonda Europa de Granollers, acaba de publicar Per què alguns pebrots piquen i altres no, que ha escrit a mitges amb el divulgador científic, Dani Jiménez. Curiositats culinàries i les seves explicacions científiques es reuneixen en un llibre que satisfarà les peguntes dels més exigents, sempre amb un toc d’humor. –per Cristina Fernández 

–A les curiositats de la cuina els faltava una explicació científica?
–Nosaltres no hem inventat la sopa d’all, fa molts anys que els científics expliquen que la cuina és un gran laboratori on pots aprendre alguns fenòmens físics i químics de manera quotidiana. Els cuiners professionals o les mestresses de casa, els que normalment tenien les regnes de la cuina, no ho havien vist des d’aquesta perspectiva. La cuina és un laboratori amb totes les de la llei, perquè hi succeeixen reaccions físiques i químiques a cada moviment que fas. Ara falta la divulgació.
 
–Això és el que heu fet amb el físic Dani Jiménez a Per què alguns pebrots piquen i altres no, posar a l’abast de tothom explicacions fiables sobre el menjar i la cuina. Com se us va ocórrer fer aquest llibre conjunt?
–La veritat és que ens va posar en contacte l’editorial, jo fa temps que li proposava i l’editorial em va dir que el Dani podria ser la persona indicada perquè és un divulgador i sap explicar de manera planera les preguntes. El Dani va acceptar immediatament i així vam començar l’aventura plegats.
 
–I com és treballar amb un científic?
–No és fàcil, no perquè sigui científic, sinó perquè la seva agenda treu fum, és un personatge molt públic ara mateix, i està ocupat. Hi ha científics i científics, i en aquest cas és simpàtic i té un gran poder de comunicació, una característica que potser falta a alguns científics. Amb molta paciència m’ho ha anat explicant tot i no hem tingut cap problema en aquest sentit. Ara, per trobar-nos a vegades havia de ser en horaris intempestius.
 
–El resultat ha estat un llibre divertit, gens feixuc, buscàveu expressament resultar atractius i amens?
–Sí, és primordial. Per explicar coses feixugues ja hi ha congressos, jo seria incapaç.
 
–Totes les preguntes que plantegeu al llibre, ja te les havies fet alguna vegada o heu alguna mena de recerca per saber quines eren les curiositats de la gent?
–Jo tinc una sort immensa, i és que treballo amb criatures, i els nens solen fer aquestes preguntes, que a vegades, et molesten més que et sorprenen. Hi ha coses que es donen per descomptat i les preguntes no es responen. Ara bé, quan estàs fent un llibre com aquest, obres bé les orelles i el que podria semblar una bajanada ho transformes en una gran pregunta i resulta que és mereixedora d’una gran resposta. La vida està plena de preguntes tòpiques, òbvies i estúpides que no ho són gens, i l’estúpid ets tu de no saber la resposta.
 
-Us heu deixat moltes preguntes al tinter?
–Segur que sí perquè només es tracta d’anar amb els ulls i les orelles oberts. Estic convençuda que podríem fer-ne més.
 
–Aquest llibre s’uneix a les teves obres sobre cuina, què et fa que et decideixis a escriure?
–La necessitat de voler explicar el què faig, com a conseqüència de l’experiència diària. També ajuda molt la complicitat amb l’editorial, que tu tens una cosa a dir i l’editorial vol publicar-t’ho. Això és importantíssim, és la mitja taronja.
 
–Creus que els temes sobre la cuina i el menjar saludable preocupen més al públic ara?
–Sí, perquè s’ha allunyat de la quotidianitat. Abans aquest tema estava integrat a uns hàbits quotidians, cuinar formava part del dia a dia. Ara, si no volem no cuinem mai. Per tant, la cuina ha agafat una mena de perspectiva que fa que interessi més i  també el tema de la salut, perquè l’alimentació és un vehicle per tenir salut, i ara volem viure molts anys i ens interessa tenir salut.
 
–Tot i així, la gent hi està prou implicada en el fet d’alimentar-se bé o alimentar els fills, per exemple?
–Aquest és un tema del que podria parlar-ne moltes hores perquè és un dels que treballo més, l’educació en l’alimentació. Jo explico sempre que la generació que no arriba als 30 anys és hereva de la baula trencada de la transmissió del patrimoni culinari pel que fa a hàbits alimentaris, perquè a trets generals, els joves d’avui ja no en tenen ni idea de cuina, perquè les mares d’aquesta generació treballaven fora de la llar i no podien ensenyar el que elles havien après de les seves mares a la cuina de casa. El que passa, doncs, és que no hi ha hàbits consolidats pel que fa a l’alimentació i aquesta generació dels 30 anys, que encara ha menjat més o menys bé perquè les mares sabien alguna cosa, no ha après a fer els plats que feien a casa i ara, que ells comencen a tenir fills, ja no tenen ni idea de com enfrontar l’alimentació a casa.
 
–Quines conseqüències té això?
–S’està detectant que els nens estan menjant molt malament, per exemple. A les taules ara hi ha ordinadors, revistes... i fins i tot moltes parelles no tenen ni taula de menjador, perquè ja es pot menjar al sofà o a la taula de centre, la família ja no es reuneix per menjar i això deteriora el hàbits i les relacions. Ara tampoc es fa el sopar, es menja qualsevol cosa, s’estan perdent els hàbits alimentaris que són la base de la salut. Ens preocupem molt pels hidrats de carboni, les proteïnes, les vitamines, pels aspectes quantitatius dels aliments, quan nosaltres si prenguéssim els hàbits alimentaris de seure a taula i compartir aquest menjar, ja estaríem posant un menjar cuinat en un taula i ja tindríem els nutrients necessaris pel nostre organisme. Ara estem a la punta de l’iceberg, el que es veu són els índexs d’obesitat, però hi ha moltes malalties a la base de l’iceberg, així com la pèrdua de valors i de patrimoni culinari.
 
–I com es pot solucionar aquesta situació?
–S'ha de buscar ajuda externa, els professionals hem de fer educació en alimentació, ja sigui a escoles, casals, on sigui. S’ha de fer formació, des del punt de vista lúdic i sensorial sobre cuina, xerrades. S’ha d’alertar i calmar, i transmetre que hi ha solucions si es prenen els hàbits correctes.



lectures 3354 lectures comentaris Un comentari



comentaris
comentari
1 - ada parellada
barcelona
16 d'abril de 2013
19.37 h

Moltíssimes gràcies. M'has interpretat les paraules i les idees a la perfecció. Una magnífica entrevista!!



Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Comentari inadequat   abus

5 -10 -20 -tots
1



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat




Opinió


Llegir +











Llegir +


les mes


publicitat




publicitat


publicitat





vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved