Super baner - 970x90

Dimarts, 12 de desembre de 2017 17:13 h


entrevista
publicitat


Patrick Renau||Veí de Llinars del Vallès, president de l'Associació Volt Tour

"El cotxe elèctric no ha de tenir necessàriament el mateix preu que un de gasolina"

"Amb el meu cotxe elèctric, que té una autonomia de 70 quilòmetres, n'he fet 40.000"
Dimarts, 2.4.2013. 13:45 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 4 vots )
carregant carregant







Patrick Renau, veí de Llinars del Vallès és president de l’Associació Volt Tour, una agrupació que es dedica a la promoció del vehicle elèctric. A més, Renau és usuari d’aquest tipus de transport i en coneix els avantatges i les limitacions. Per Renau, els cotxes, motos i bicis elèctrics són el futur, però també el present; el que falta, com diu ell mateix, és superar certes limitacions tècniques i redissenyar els pobles i ciutats per tenir punts de recàrrega. –per Cristina Fernández
 
–Com neix l’Associació Volt Tour?
–Va néixer l’any 2000, perquè va desaparèixer una altra associació més antiga dedicada a la promoció dels vehicles ecològics. Dins d’aquesta associació, de la que jo ja formava part, hi havia una tendència bastant forta que s’inclinava per pensar que el vehicle elèctric era un dels ecològics més interessants. Per una evolució pròpia de l’associació, aquesta es va aturar, i llavors vaig fundar Volt Tour.
 
–El principal objectiu de l'agrupació és impulsar l’ús del vehicle elèctric; quins avantatges té sobre els cotxes de gasoil o gasolina?
–Per una banda, el vehicle elèctric en si mateix és més eficient energèticament parlant, ja que optimitza les energies de transport. Per altra banda, ajuda a diversificar les fonts d’energia, perquè l’electricitat pot generar-se de moltes maneres. Això és molt importat per un país perquè així podem subministrar energia a aquests vehicles de moltes formes i en diversos moments. L’actual sistema de transport, el de la combustió interna, depèn d’unes organitzacions supranacionals que determinen l’ús dels hidrocarburs. El vehicle elèctric ens obre la porta a l’autosuficiència.
 
–L’Associació Volt Tour, quines tasques fa?
–Té tres tasques principals, una que és la divulgació i la promoció del vehicle elèctric en general, en la que fem esdeveniments i trobades, com vam fer a Granollers l’estiu passat per mostrar els vehicles i explicar com funcionen; una altra que consisteix en reparar vehicles espatllats, ajudar a gent que té dificultat en trobar components i participar en projectes d’electrificació de cotxes, entre d’altres; i la tercera tasca ja va dirigida més als que són usuaris del vehicle elèctric, que ja circulen i comencen a trobar problemes com que l’impost de tracció mecànica no l’han fet bé, que hi ha problemes amb la comunitat de veïns per tenir un punt de recàrrega o dubtes de funcionament, intentem també ajudar amb tot això.
 
–Al 2012 es van matricular 486 turismes elèctrics a Espanya, segons l’Asociación Nacional de Fabricantes de Automóviles y Camiones, una xifra que està lluny del que s’esperava. Per exemple, el Ministeri d’Indústria es va fixar un horitzó de 110.000 vehicles elèctrics venuts al 2012. Què ho fa que encara no estigui tant estès aquest tipus de vehicle?
–Són diversos motius. Quan es van manifestar aquestes quantitats espectaculars de grans flotes de vehicles i els plans d’ajuda també s’havia de mirar una mica amb els peus a terra què s'estava fent a altres països d’Europa. Per tant hi ha un tema més polític que interpreto com per trencar el gel. Ara potser es parla del vehicle elèctric, però l’any 2000, quan vam fundar Volt Tour, el vehicle elèctric –no el cotxe- era un tabú, no hi havia cap debat a fer. Al món polític es va dir que hi havia d’haver 1.000.000 de cotxes elèctrics, va ser un gest amb pocs resultats reals, però va ser una petita bufetada a les indústries d’automoció que sempre han dit que no es podia fer. La realitat és més dura i complicada, hi ha inèrcies històriques, desconeixement sobre com funciona i com és el vehicle, a més al ser una cosa nova, costa molt d’entrar. També és cert que el vehicle té unes certes limitacions tècniques i de prestacions.
 
–Quines limitacions són aquestes?
–Principalment és l’autonomia, perquè la velocitat no és gaire important. També el temps de recàrrega. Però això s’ha de prendre en la seva mida, perquè, per exemple, jo tinc un cotxe amb una autonomia de 70 quilòmetres, però amb aquest cotxe he fet 40.000 quilòmetres. Això és possible perquè quan vaig a la feina faig una distància de 30 o 40 quilòmetres, allà carrego; després, vaig a una reunió i torno a carregar, i així successivament. A cada lloc on faig una activitat humana aprovisiono energia i continuo la ruta. A mesura que els punts de recàrrega estiguin més estesos hi haurà més confiança. Així la gent descobrirà que pot fer el mateix amb menys cost i contribuint al medi ambient. 
 
–Es poden minimitzar d’alguna manera les mancances que encara presenta el cotxe elèctric?
–Es podrien optimitzar els recorreguts disposant de punts de recàrrega i encara que el cotxe o vehicle no tingui una autonomia extraordinàriament elevada, a la vida diària tampoc fem desplaçaments tant llargs.
 
–Com percep la població aquest tipus de vehicles?
–Nosaltres hem fet enquestes i la població en general ho veu atractiu i se sent responsable de què hem de fer un canvi en el tema medi ambiental, el que passa és que hi ha la por típica de quedar-se a la cuneta de la carretera.
 
–Falta promoció dels cotxes elèctrics?
–Si ho comparem amb l’any 2000, s’ha fet molta feina, però encara hi ha molta feina a fer. S’ha de seguir promocionant, però no des d’una promoció típica divulgativa, sinó amb casos reals, projectes en què es vegi la mobilitat i que és operativa i que funciona, com per exemple amb flotes d’empreses on es puguin fer servir els vehicles. Entre el desig de voler tenir un vehicle elèctric i comprar-lo hi ha una etapa llarga, en què s’ha de conèixer el vehicle i poder provar-lo.
 
–El preu del vehicle elèctric és una barrera?
–Sí, perquè les grans indústries no volen perdre diners, per tant apugen el preu. Haurien de baixar els preus, però el vehicle elèctric no ha de tenir el mateix preu que un cotxe de gasolina, si el té millor, però podria tenir un 30% de sobrecost. Tot i així, si es fa un ús correcte i extensiu, sortiries guanyant econòmicament. La població no ha d’esperar a què estigui al mateix preu que el de gasolina, perquè el vehicle elèctric, a més de transportar persones, és una caixa que porta bateries i així tens una energia emmagatzemada que pots fer servir a casa teva, per tant és més útil que no pas només un transport. Per exemple, jo tinc una prova pilot a casa en què amb l’energia acumulada del cotxe puc posar rentavaixelles i rentadora, així que s'ha de veure com una eina més útil.
 
–Com s’haurien d’adaptar els pobles per acollir els vehicles elèctrics?
–En certa manera, les benzineres elèctriques ja existeixen perquè és la xarxa elèctrica. A qualsevol lloc que vagis normalment ja hi ha electricitat, però no et pots endollar perquè no està resolt el procés administratiu o per problemes tècnics. Ja hi és però et diuen que no toca, i l’esforç d'adaptació que s’ha de fer és petit. En els llocs on el vehicle estigui estacionat hi ha d’haver un punt de recàrrega.



lectures 3029 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat


Opinió




Llegir +




publicitat



les mes


publicitat




publicitat




vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved