Super baner - 970x90

Dissabte, 16 de desembre de 2017 10:09 h


entrevista
publicitat


Encarna Gascón||Llevadora, veïna de Montornès i autora del llibre 'Llevadores en acció'

"M'agrada fer l'acompanyament a les dones a totes les etapes de la vida"

"Considero les llevadores d'abans unes heroïnes, dones valentes i ben preparades"
Dimarts, 19.3.2013. 09:45 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
carregant carregant







Encarna Gascón, veïna de Montornès des que es va casar el 1975, va ser presidenta de l’Associació de Dones per la convivència fins a l’any passat, en què es va acabar la tasca que Gascón i persones voluntàries, sota l’aixopluc del Consorci Lingüístic, feien amb dones  immigrades. És llevadora des de fa 27 anys i acaba de publicar Llevadores en acció. –per Cristina Fernández.
 
–Fa anys que treballa de llevadora al Vallès.
–La meva plaça de llevadora és a l’Àrea Bàsica de Montornès, Vilanova, Vallromanes i Montmeló, que té una altra llevadora. Estic en aquest nucli, però estem centralitzades a Granollers i per això un cop a la setmana anem a treballar-hi, a més serveix per no perdre l’equip, la formació, per no quedar-se sola al poble i perdre’s les novetats.
 
–Com es va interessar per l’ofici?
–Era infermenra, però sempre m’havia rondat pel cap, perquè les llevadores tenien una autonomia i una manera de treballar i acompanyar les dones que m’era atractiva. Quan vaig tenir els meus embarassos i els meus parts i vaig poder descobrir l’educació maternal, veure com treballaven les llevadores i ajudaven a les dones, també en el postpart, em va encantar.
 
–En què consisteix la seva tasca?
–Les llevadores ens dediquem a l'acompanyament de l'embaràs, fem docència amb la dona, detectem si hi ha algun problema o factor de risc, i treballem interconnectats amb ginecòlegs i obstetres. Nosaltres sempre treballem des de la normalitat amb la dona i els metges actuen quan una cosa es torça.
 
–Ha canviat molt la seva feina en els últims anys?
–Pel que fa a mi, com que quan jo em vaig incorporar ja començava a funcionar l'atenció a la dona, no ho he trobat tan canviant; però sí que ho he trobat molt diferent de la llevadora a la que jo vaig substituir. Ella tenia un saber arrelat en acompanyar les embarassades i els parts a casa i tenia unes experiències que jo no he hagut de viure, perquè ara els ginecòlegs es fan càrrec de les complicacions. Abans la llevadora se les havia de veure davant l’embaràs de risc i potser amb algun metge de capçalera que li donés un cop de mà, però ho havia d’enfrontar ella. No té res a veure la feina que fem ara, jo considero les llevadores d’abans unes heroïnes, dones valentes i ben preparades i al peu del canó sempre.
 
–El principal canvi de la professió ha estat comptar amb ginecòlegs i obstetres quees facin càrrec de les complicacions?
–Sí, sobretot que treballem en equip i que hi ha protocols molt ben organitzats. Jo comparteixo la tasca assistencial amb una altra llevadora, vaig a diferents pobles, i això fa que la professió no estigui tan personalitzada, les dones se senten acompanyades per un equip assistencial i no té tanta importància com es digui la llevadora.
 
–Què és el que més li agrada de la seva feina?
–El contacte amb les dones perquè quan la noia jove bé a demanar consell de planificació és tot un moment, quan està embarassada i l’acompanyo els nou mesos i després un cop ha parit també quedem, l’acompanyo en el postpart, la preparació a la lactància, els cursos de massatge infantil, que li ofereixo després d’unes sis setmanes d’haver tingut el fill. Amb tot plegat, vaig veient a la dona fins que la criatura  té 3 o 4 mesos, és un acompanyament molt maco.
 
–Acaba de publicar el llibre Llevadores en acció, que recull testimonis i parla del seu ofici. Com va néixer la idea de fer-lo?
–Feia anys que pensava que s’havia de recollir el testimoni de les llevadores que s’anaven jubilant. Quan de petita anava a les monges m’atabalaven els números, però les redaccions sempre m’han agradat, per això vaig pensar en recuperar-les. Fa 8 anys vaig anar a veure la meva llevadora, la senyora Mercè de Montornès. Ella em va explicar el seu testimoni, com treballava, vam fer uns esmorzars molts bons i a partir d’això vaig pensar que faltava l’evidència d’algun metge de capçalera rural, que també anaven a fer parts per les cases.
 
–I va anar construint el llibre.
-Sí, vaig anar veient que em faltava entrevistar més persones, com un infermer que fos practicant de zona. Però, com anava preguntant moltes coses semblava una mica tafanera, per això vaig explicar també el meu testimoni i a partir d’això ja vaig trobar testimonis de més llevadores. Quan vaig tenir tota la informació recollida vaig presentar el projecte a la meva coordinadora de Granollers, Dolors Guix, que li va interessar molt; també ho vaig donar a llegir a companys i amics, i tothom em va dir que pagava la pena donar-ho a conèixer. Al final vaig pensar d’afegir-hi més informació, i vaig fer una mica de repàs històric.
 
–Està contenta amb el resultat d’aquests 8 anys d’esforç?
–Moltíssim, hi havia molts moments que deia “això és impossible”, perquè jo no sóc escriptora, jo tinc curiositat i m’agrada molt, però redactar costa. Sortosament, quan vam portar el llibre a la impremta allà tenen uns professionals que m’han ajudat, abans d’això vaig tenir una correctora lingüística que va fer una primera netejada, i ara sembla que tingui un nivell de català altíssim, i no el tinc pas. A més el llibre té unes il·lustracions precioses que ha fet una companya de Granollers.
 
–Escrivint Llevadores en acció, ha trobat algun testimoni que recordi especialment?
–Quan feia la recerca del llibre, l'entrevista que més em va marcar va ser la de la Trinidad Gallego; totes són maques, però aquesta va ser molt forta perquè va patir molt durant la Guerra. La seva mare i àvia van morir a la presó, ella també va estar tancada, amb les 13 Rosas –que van ser afusellades–, i per això el seu testimoni té tanta força, perquè ella només havia ajudat a tothom durant la guerra, sense importar-li les ideologies.
 
–Creu que avui dia la gent no coneix prou l’ofici de llevadora?
-Encara costa una mica de conèixer què fa una llevadora. Quan el metge de capçalera recomana anar a veure la llevadora, algunes dones se sorprenen perquè ho relacionen només amb l’embaràs i no acaben d’entre què fa una llevadora en un Centre d’Atenció Primària. Mica en mica, però, s’adonen que nosaltres podem acompanyar la dona en tot el procés de salut sexual i reproductiva i sobre tot ajudar-la en la prevenció i l’educació.



lectures 2883 lectures comentaris Un comentari



comentaris
comentari
1 - Montse
Premià de Mar
21 d'abril de 2013
09.57 h

Conec personalment a l'Encarna per raons de feina, i reconec que es un luxe poder tractar amb ella, es un "dolç" de dona, es la persona que mes necessita una dona en el trajecte del seu embaràs, es amable,comprensiva,sap escoltar, sap entendre la sensibilitat de la gestant, jo crec que es molt bona professional.
Fa mes de disset anys que tinc contacte amb ella, i sempre que he tingut algun tipos de problema i ella s'ha assabentant,sempre m'ha trucat per recolzar-me i donar-me ànims.
El mate... Llegir més



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Comentari inadequat   abus

5 -10 -20 -tots
1



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat


giny


Opinió




Llegir +




publicitat



les mes


publicitat




publicitat




vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved