Dilluns, 11 de desembre de 2017 14:22 h


entrevista
publicitat


Jaume Ginestà||Guionista del documental '295 dies'

"La gent recorda els grans atemptats d'ETA, però menys el de Lliçà. '295 dies' fa un exercici de memòria històrica"

"Conèixer què va passar ajuda a calibrar l'impacte que els fets tenen sobre la gent"
Dimarts, 12.2.2013. 10:15 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
carregant carregant

Gerard Franch i Jaume Ginestà, autors del documental / Foto d'El Videocassette.






Jaume Ginestà, juntament amb Gerard Franch, de la productora El Videocassette, i amb la col·laboració de Granollers Audiovisual, signen el documental 295 dies, un retrat de la vida a Lliçà d'Amunt en el moment en què la Guàrdia Civil va desarticular el comando Barcelona i ETA va fer esclatar un cotxe bomba a la localitat vallesana. Van ser 10 mesos tensos pels cossos policials dels que una part de la polació no en vol ni sentir parlar. El documental es podrà veure dijous a les 20 h al Centre Cultural de Granollers, en un acte organitzat per l'Associació de Professionals de la Comunicació del Vallès Oriental i l'Associació Cultural. –per Cristina Fernández. 

–Com es va viure a Lliçà d'Amunt la desarticulació del comando d'ETA que va dur a terme l'atemptat de Vic?
–Amb molta sorpresa perquè va ser una acció molt ràpida. En menys de 24 h els agents de la Guàrdia Civil, que eren molts, van entrar a la casa on s'amagaven els terroristes i van acabar amb el comando. Va ser vist i no vist; el fet, també, que fos en una urbanització als afores de Lliçà va fer que la gent del nucli urbà se n'assabentés per la premsa, perquè ningú s'ho esperava. A principis dels 90, però, els atemptats sovintejaven a Catalunya.

-El que s'explica al documental 295 dies són els 10 mesos que passen entre que es produeix la detenció del comando Barcelona i que ETA respon amb un cotxe bomba a Lliçà.
-Sí, es titula 295 dies per això, és el temps que transcorre fins que ETA pren represàlies a Lliçà. El documental comença amb un dia 0, que és de l'atemptat a Vic i va continuant, el dia 1 és el de la desarticulació del comando, i així successivament fins el dia 295, que és la nit de Sant Josep de l'any 1992, quan va explotar el cotxe bomba a Lliçà, que va deixar un guàrdia civil mort. Entremig també s'explica el que va passar al grup de ball de gitanes de Lliçà d'Amunt, que va anar a un intercanvi folklòric a Navarra i va haver de marxar corrents perquè va rebre amenaces de l'entorn abertzale.

-Per què heu volgut acostar-vos a aquest tema?
-L'origen de tot ve perquè nosaltres estem a Roca Umbert i allà es va proposar una convocatòria d'ajuts per la producció de documentals d'àmbit local o comarcal. Nosaltres vam triar aquest tema perquè en Gerard Franch, amb qui hem fet el treball a mitges, és de Granollers i té molt present aquest fet. A més, a Roca Umbert hi ha l'arxiu digitalitzat de la televisió antiga de Granollers i l'accés és molt fàcil, de manera que això ens facilitava la feina per una part del documental. També va coincidir que quan vam fer la proposta, l'any 2011, es complien 20 anys de la desarticulació del comando Barcelona. Després la producció s'ha anat allargant i el documental ha acabat veient la llum ara. El tema d'ETA també va interessar més als responsables d'atorgar els ajuts, perquè nosaltres vam presentar dues propostes més sobre la comarca que eren molt diferents i al final la que parlava d'ETA va agradar més.

-Tot i que els atemptats i la desarticulació van passar als anys 1991-2, creus que és un fet força desconegut a la comarca?
-Sí, per això hem volgut fer aquest exercici de memòria històrica. Hi ha gent jove que és incapaç d'imaginar-se que als anys 90 a Catalunya hi havia atemptats sovint, que no saben que això passava. A més, no només els joves, sinó tothom tendeix a recordar els grans atemptats, com el de Vic perquè va ser una matança, però potser recorden menys el de Lliçà perquè va ser un atemptat a la nit, en un carreró i que va deixar un guàrdia civil mort, però no gent del poble. En canvi, a la memòria queden assassinats com el d'Ernest Lluch, per exemple; la resta queda en l'oblit.

-Es difícil reviure aquella situació amb els ulls d'avui?
-Crec que no, en general. Nosaltres ens hem trobat dues reaccions, la gent del poble de Lliçà i de Granollers, que ho recorda sense massa problema i no tenen por de parlar-ne, i, les persones de Can Salgot, la urbanització on vivien els etarres. Aquí als veïns que ho van viure sí que els costa més parlar-ne, de fet, una família veïna de la zona on estaven els terroristes o l'amo d'un bar proper no en volien ni sentir parlar, i no diré que els hi fes por, però no volien remoure el tema.

-L'operació policial a Lliçà, diries que va deixar un clima de por a la comarca?
-Més aviat va afegir tensió al moment prou tens que ja es vivia entre les forces policials per la proximitat dels Jocs Olímpics del 92, ja que l'amenaça terrorista era present, fins i tot el president del govern, Felipe González, s'havia compromès a que no hi hauria atemptats per la cita esportiva. Per tant, els cossos policials sí que tenien més tensió. La gent del carrer, però, vivia en la rutina.

-A Lliçà, però, la represàlia d'ETA es va complir amb el cotxe bomba la nit de Sant Josep. Què va passar després?
-La cosa es va anar refredant i poc a poc es va anar recuperant la normalitat, ja que havia estat un atemptat dels que no queden a la memòria col·lectiva, sinó en les persones properes.

-Com ha estat el procés de realització del documental?
-Per una part ha estat senzill perquè tenim l'accés als materials digitalitzats i fàcils de localitzar, a més, avui dia amb Internet, la documentació és molt més fàcil. El que ha estat més laboriós és posar-se en contacte amb els testimonis i la pròpia elaboració del documental perquè hem volgut que no tingués veu en off, una cosa que sembla fàcil però que no ho és. Hem triat que els fets s'expliquessin amb la veu dels testimonis, nosaltres no hem volgut intervenir en la història, sinó que aquesta s'anés construint a través dels diferents testimonis.

-Per què recomanaries que tothom veiés 295 dies?
-Precisament pel que comentàvem de la necessitat de fer un exercici de memòria històrica, perquè hi ha gent jove que no ho coneix i perquè conèixer què va passar és important no tant per saber els fets en si, sinó per calibrar l'impacte que els fets tenen sobre la gent i quina petjada en perdura ara.



lectures 3600 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat


giny


Opinió




Llegir +




publicitat



les mes


publicitat




publicitat




vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved