L'eterna barrera injusta

Sembla que no passi el temps! Molts vallesans recorden les claxonades contra el peatge de la Llagosta dels anys 90, unes protestes que aglutinaven els agents polítics, socials i econòmics vallesans contra una barrera injusta. Finalment, va acabar havent-hi un consens general del greuge comparatu que el peatge de la C-33 suposava pel Vallès Oriental. I, des de fa uns anys, el govern català va aplicar unes bonificacions per als usuaris habituals amb Teletac -que tot i no respondre a la petició que supressió total que el PSC feia en temps del govern de Pujol, mitigava, i molt, els efectes negatius d'aquesta barrera.

I ara, ben bé com la canço de l'enfadós, tornem a començar.
La decisió del govern català de modificar el sistema de bonificacions i, a la pràctica, eliminar la gratuïtat del peatge, torna a deixar la comarca en una situació de greuge comparatiu que, a més, s’emmarca en un context de crisi. El Govern sembla oblidar, que les misèries econòmiques no només afecten les seves arques, sinó que colpegen durament molts ciutadans. A més, com recorden els industrials baixvallesans, una barrera de pagament a menys de 10 quilòmetres de Barcelona no afavoreix gens el sector empresarial del Vallès Oriental, una comarca en què el teixit industrial té un pes molt important i que, per tant, està patint amb més cruesa els tancaments i EROs dels darrers anys.

El peatge de Mollet, doncs, no és just ni socialment, ni territorial. I els vallesans no només paguem autopista d'entrada a Barcelona, sinó que tenim una línia de R3 arcaica, paguem a l'entorn de 20 euros per un abonament de 10 viatges a la capital del país, el transport col·lectiu nocturn és gairebé inexistent... Certament, Catalunya paga més peatges que ningú a l'Estat, però el cas vallesà, dins el mateix conjunt català, clama al cel.