Divendres, 20 d'octubre de 2017 12:22 h


carta
Per escriure una carta a l'AraVallès, utilitza el formulari de cartes
publicitat


Israel Calvache||CUP Aiguafreda-Alt Congost

L'alcalde bromista

Dimarts, 26.6.2012. 16:00 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
carregant carregant







Qui s’aborreixi i tingui temps pot assistir als plens municipals d’Aiguafreda; és un entreteniment gratuït que es dóna poc sovint —només un cop cada tres mesos, així dóna temps a acumular la feina—, però força divertit gràcies, sobretot, a les intervencions del senyor alcalde; amb l’estil populista que el caracteritza, no dubta en deixar anar el primer que li passa pel cap amb la voluntat, se suposa, de fer més entretinguda la sessió als assistents.

En el darrer ple, sense anar més lluny, va justificar el vot en contra de la proposta presentada per l’oposició de recaptar l’IBI a les entitats religioses per “no enemistar l’ajuntament amb el Vaticà”, a més a més de negar-se a recollir signatures entre els regidors del seu grup per a la ILP en favor de la dació en pagament de les hipoteques “per no acabar convertint el ple en un lloc on es puguin vendre cacahuets”. Per si no n'hi hagués prou, al torn de preguntes, després d'assegurar que el seu grup fa política a peu de carrer “parlant amb la gent del poble” —se suposa que només deu parlar amb la gent de la seva corda, sinó no es pot entendre l'aprovació inicial del POUM duta a terme al mateix ple, una barbaritat ecològica de conseqüències nefastes pel futur d'Aiguafreda—, també va assegurar que no té en compte les propostes presentades pels grups que no formen part del consistori “perquè no es pot fer cas de tots els paperots signats amb un gargot que arriven a la finestreta administrativa”.

Té molta xispa, el senyor alcalde, i l’acompanya d’un agressivitat del tot innecessària i impròpia d’un representant de la voluntat popular; els seus comentaris despectius envers els membres de l’oposició són de vergonya aliena, i el situen en l’espectre de polítics de la talla d’en José Maria Aznar, en Jesús Gil i Gil, l’esperanza Aguirre, o en Silvio Berlusconi, estadistes tots ells als qui no tindria res a envejar, excepte el sou; un problema en el que ja està treballant de manera intensa des de fa setmanes sense cap èxit apreciable, de moment. Als qui ens prenem la política com una cosa seriosa —perquè ho és, i molt—, actituds com les del senyor alcalde ens molesten; no ja per fora de lloc, sinó perquè allunyen encara més a la majoria de la població dels afers públics; una població, per cert, que últimament no està per gaire bromes.


lectures 673 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat




Opinió


Llegir +











Llegir +


les mes


publicitat




publicitat


publicitat





vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved