Pau Gaitán Martínez Mestre. Departament d'Ensenyament

La generació perduda

Els economistes d’aquest país diuen que s’ha celebrat una festa massa pomposa, i que serà la generació perduda (ara se’n diu així dels joves que estem entre els 20 i els 30 anys) als que ens tocarà pagar la factura. Diuen també que hem viscut envoltats de luxe i ostentació, quan la majoria ens hem vist obligats a treballar de monitors, entrenadors o mestres de reforç per pagar-nos el carnet de conduir i anar al cine molt de tant en tant.

Ens diuen la generació perduda perquè nosaltres patirem les conseqüències de la crisi quan acabi la foscor: trobarem unes condicions laborals més precàries que mai, uns sous miserables i una situació social dramàtica. Som molts els que hem optat per formar-nos com l’única via per un futur una mica més optimista, i així, trobem amb una nova fornada de mestres, veterinaris, metges, arquitectes, periodistes o enginyers a l’atur sense cap altre opció que esperar a que s’aturi la tempesta.

Sigui quina sigui la ideologia, partit o plataforma amb la que combregui, deixeu que aquesta generació perduda prengui la paraula. Els joves no sols servim per enganxar cartells a les campanyes electorals, tenim molt a dir, ja que està en joc el nostre futur . Feu una passa enrere aquells que creieu tenir la veritat absoluta, que porteu temps anquilosats a les vostres butaques mirant-vos el que passa des de la llotja, i doneu pas a les noves generacions. La societat necessita trencar aquestes dinàmiques i respirar aire fresc. No tingueu por a les noves idees i perspectives, obriu portes i finestres i permeteu-vos el luxe d’escoltar. Només amb noves idees aconseguirem sortir d’aquest pou en el que estem tots ficats.