Dissabte, 21 d'octubre de 2017 17:43 h


carta
Per escriure una carta a l'AraVallès, utilitza el formulari de cartes
publicitat


Alex Anfruns||Membre de Plataforma Aturem la Guerra Mollet

Dia Nacional de l'Iraq

Dimarts, 3.1.2012. 13:00 h
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
carregant carregant







El 31 de desembre ha estat la data escollida pel govern iraquià per celebrar el Dia Nacional de l'Iraq. Aixi es pretén tancar un tràgic capítol, el de l'ocupació militar, i recuperar la sobirania del pais.
Pero, contràriament al que els mitjans i els iraquians mateixos han venut com a fí de l'ocupació a l'Iraq, és molt probable que aquesta ocupació continuï després del tancament oficial de les bases militars. Continuarà sota altres formes, amb el xantatge econòmic, i amb la pressió sobre un país devastat per la guerra.
No ens podem limitar a reproduir les dubtoses informacions rebudes per fonts militars. Analitzem els efectes de l'intervencionisme militar a aquell país. Recordem que la guerra del golf de 1991 va causar més de 250000 víctimes entre homes dones i nens innocents. Afirmaven que allà s'hi amagaven armes de destrucció massiva, que calia intervenir a corre-cuita i unil lateralment. Pero tothom sabia que el país portava des de la primera guerra del golf patint un estricte bloqueig econòmic que va provocar milers de víctimes innocents, en particular infants. Efectivament, entre 1991 i 1998, l'Unicef va calcular la xifra de 500000 nens iraquians de menys de cinc anys morts per causa del bloqueig econòmic. Tanmateix es va prolongar el bloqueig durant més de deu anys.
S'afirmava que a l'Iraq s'hi amagava una xarxa terrorista. De fet, el fonamentalisme religiós nomès ha arribat amb l'invasió del 2003, ja que fins aleshores hi convivien des de sempre xiites i cristians. La Constitució iraquiana reconeixia l'igualtat de tots els ciutadans dins un estat laïc. Recordem que els iraquians xiites, un 60% de la població, van defensar la seva pàtria durant la guerra que els va enfrontar contra l'Iran als anys 80, tot i tractar-se també de xiites. A més, és curiós que sigui ara quan les primeres comunitats cristianes parlant l'arameu, llengua de Jesus, hagin de marxar com a refugiades, mentre que estaven tan arrelades a aquella terra. Una guerra que els força a l'emigració i els separa de les seves creençes i costums practicats des de feia segles sense que sorgís el mínim conflicte religiós amb la resta d'iraquians. Una desestabilització que aprofiten a l'uníson els altres fonamentalistes cristians de la vella Europa i de l'Amèrica profunda. Desestabilització que els serveix per a reivindicar la necessitat de protegir la minoria cristiana davant un conflicte que ells mateixos, oportunistes com sempre, han creat. Al 2008 s'estimava la xifra de refugiats de 4'7 milions, és a dir més del 15 % de la població. Altre estudi estima que el 35% dels nens iraquians, és a dir altres 5 milions, son orfes.
Es un fet que la societat iraquiana gaudia d'alguns dels millors serveis socials de la regió, amb campanyes com l'educació obligatòria gratuita, de lluita contra el analfabetisme i de programes per l'educació de la dona. L'educació era completament gratuita, des dels inicis de l'escolaritat fins als estudis superiors. Aquell Iraq, avui ja desaparegut, fins i tot va rebre un important reconeixement de I'Unesco per haver implementat un modernitzat sistema públic de salut que avantatjava a qualsevol país de la regió.
Ara afirmen que l'exèrcit marxa, i que desitgen que la democràcia arribi un dia a un país devastat per la guerra civil. Es fer prova una vegada més d'un cinisme sense límits. Les empreses que participaran a la reconstrucció i els contractes per a explotar els recursos naturals del país son els veritables guanyadors de la guerra.
L'Iraq d'avui és infinitament pitjor que el del passat, com la resta de països d'una regió cada cop més inestable. Els moviments de solidaritat han de tenir clar que una intervenció humanitària és si fa no fa el mateix que una guerra preventiva. Son eufemismes de la barbaritat que significa tota guerra.


lectures 1119 lectures comentaris Afegeix comentari



comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament.
publicitat




Opinió


Llegir +











Llegir +


les mes


publicitat




publicitat


publicitat





vallesfera


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès


Una empresa del grup
Som

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved