Alex Anfruns Membre de Plataforma Aturem la Guerra Mollet

El somni de la raó

Al 2011, l'Afganistan és un país condemnat a una crisi humanitària crònica. A causa d'un conflicte que s'intensifica any rere any, la població afgana té una de les esperances de vida més febles al món, 45 anys d'edat. L'Afganistan se situa a la penúltima posició de l'índex de desenvolupament humà, la 181a sobre un total de 182 països. D'una població total de 28,5 milions d'habitants, hi han més de 3 milions de refugiats, principalment als països veins com el Pakistan i l'Iran. De 1000 infants, 257 moren abans d'arribar als cinc anys. El 50% dels infants de menys de cinc anys d'edat pateixen malnutrició crònica. Nomès el 28% de la població sap llegir i escriure. El 78% de la població no té accès a l'aigua potable. Pero, d'altra banda, existeixen interessos econòmics molt atractius. Els americans controlen l'oleoducte i l'extracció de minerals estratègics per a la indústria moderna com l'urani o el liti. La producció i exportació d'opi s'han multiplicat per 93% des de l'invasió americana. Serà per casualitat? A més del control de l'economia afgana, Els Estats Units han aprofitat per multiplicar les seves bases militars a països fronterers com a l'Uzbekistan, al Kirguizistan, al Tajikistan i al Pakistan. Davant d'aquest ràpid resum, cal veure en retrospectiva quin camí ha portat a aquesta situació de catàstrofe humanitària. Les xifres citades no podran mai traduir el profund patiment que suposen per a les famílies afganes. Pero la traició a tota una nació en benefici dels negocis lucratius citats més amunt ens ha de convertir en alguna cosa més que testimonis indignats. La guerra hauria de provocar en cadascun de nosaltres una revolta de la consciència que ens faci sortir d'aquesta crisi de valors i de civilització que són bastant més greus a la llarga que la crisi econòmica. Tota aquesta destrucció es va planificar i es va convertir en una trista realitat per l'obra de certs responsables politics. El somni de la raó produeix monstres. No sabem si hi hauran noves guerres que sobrepassin en crueldat la realitat afgana. Tampoc sabem si les tropes espanyoles cumpliran el termini previst, cap a l'estiu de 2012, i marxaran definitivament de la provincia afgana a la qual estan assignades fins llavors. El que sabem és que la nostra memòria va més enllà de la crisi finançera, i que continuarem avergonyint amb la veritat als que creien que el petroli i els mercats valen més que la sang dels nens, dones i homes innocents del poble afgà.